Perquè són aquestes xicotetes coses...

... les que em fan somriure quan les recorde o em fixe amb elles, són eixes xicotetes coses
que ens passen desapercebudes, però ens ajuden a que un mal dia siga un poc millor.
El moviment dels dits que toquen una guitarra.
Botar a un concert.
El soroll que fan els arbres quan el vent fa ballar les seues fulles.
L'olor de la terra quan plou.
El soroll de les ones de la mar.
Agafar-se de la mà.
Ballar i botar com si fóra l'última volta que ho feres.
L'oloreta a mandarina.
El raig de sol que et calfa a l'hivern.
El somriure del iaio.
Abraçar el teu gos fortíssim, com si amb això feres que estiguera amb tu tota la vida.
El primer glopet d'orxata de l'estiu.
L'abraçada de la mare quan només ella sap que estàs trist, encara que no li ho hages dit.
L'olor a pólvora de la mascletà de les festes del teu poble.
Una mirada furtiva.
Anar caminant i, de sobte, trobar-te a un músic de carrer que amb la seua música et treu un somriure.
Els moments de silenci després de recordar bons moments amb un amic.
La sensació d'arribar a casa després d'una temporada d'estar lluny.
Els colors que van prenent els pàmpols dels ceps quan s'apropa la tardor.
Suscribirse a: Entradas (Atom)